El Curro, la Dama, la Vella, el Turc, el Tonto, la Criada, el Pagès i el Tricorni ja tenen l’eternitat assegurada. Són els vuit capgrossos centenaris de Capellades, una de les poques comparses que es conserven a Catalunya amb un segle de vida a l’esquena. Després d’un llarg oblit, i gràcies a la colla de Capgrossos de Capellades i a una exemplar restauració, les centenàries testes ja llueixen de nou el seu esplendor a l’entrada principal de l’Ajuntament de Capellades, en un petit museu visible a través de les vitrines.

La solemne arribada dels vuit capgrossos a l’ajuntament, diumenge al migdia, ha estat la culminació d’un intens cap de setmana festiu en què han participat nombrosos capelladins i colles de nans i capgrossos d’arreu de Catalunya. Amb aquests dos dies de festa la colla Capgrossos de Capellades ha posat punt final a un somni que es va començar a fer realitat el 2002, quan van decidir recuperar els malmesos capgrossos com a part del projecte “Centenaris, caps i nans de l’any de la picor”. També així han celebrat d’una manera ben especial els seus 10 anys de vida. Fruit de tot plegat, els centenaris capelladins han recuperat la seva fesomia, la seva història i han estat declarats Béns del Patrimoni Cultural Local.

El cap de setmana festiu va començar dissabte a la tarda amb l’arribada de diverses colles catalanes que també presumeixen de tenir capgrossos i nans centenaris: Figueres, Torelló, Montblanc, Vic i Manresa. Totes elles, i nombrosos assistents, van omplir la sala d’actes del Museu Molí Paperer per la presentació del llibre Centenaris.

Nans i capgrossos de l’any de la picor. El volum és fruit d’un treball coral que ha comptat amb la participació d’una trentena de persones d’arreu del país i que ha estat coordinat per Amadeu Carbó. A les seves pàgines s’hi recull la història de les diferents famílies centenàries de capgrossos i nans catalans, una de les quals és la capelladina. El capítol dedicat a les figures capelladines, escrit per Joan Pinyol, és el resultat de la recerca feta per Ton Argelich, Jordi Castellví, Miquel Estrada, Siro Gorgojo, Antoni Pons i Ramon Roca. El coordinador del projecte “Centenaris” i membre de la colla capelladina, Siro Gorgojo, va destacar aquí la importància d’haver recuperat la història de les figures i de la recerca feta, “que ens ha permès saber com eren en els seus orígens”. El llibre es complementa amb una sèrie de plafons que conformen l’exposició del mateix títol, on es poden veure d’una manera gràfica i entenedora les diferents comparses centenàries catalanes. Aquesta exposició es va inaugurar després al mirador del museu, juntament amb una segona mostra titulada “Capgrossos de Capellades, 10 anys de cap!”, que fa un recorregut amb imatges i records pels deu anys de l’entitat. Una animada cercavila dels nans i capgrossos convidats precedits pels també centenaris gegants capelladins Sebastià i Dorotea va tancar els actes de la tarda.

Però el moment més culminant, i alhora emotiu, de la festa va arribar dissabte a la nit. Una multitud d’assistents es va aplegar als jardins de la bassa per gaudir de l’espectacle audiovisual “CENTENARIS, cent anys de CAP...ellades”. Es tracta d’un original muntatge amb imatges antigues que va servir per repassar els fets més importants de la història capelladina del darrer segle, narrada precisament per un dels capgrossos, la Vella. Després, dalt l’escenari, la Vella i els seus companys centenaris van reaparèixer en públic i van tornar a ballar, com havien fet tantes i tantes vegades, el Ball Pla de Capellades.

Diumenge al matí els capgrossos es van tornar a mudar per rebre la benedicció del mossèn a la plaça Verdaguer i ballar una vegada més el Ball Pla. Després van anar en comitiva fins al carrer Pilar, a la casa Godó, on es va descobrir una placa commemorativa i es va retre homenatge a Pilarín Godó, que al seu moment va cedir les figures a l’ajuntament.

Per posar punt final a la diada festiva, els capgrossos es van col•locar en unes vitrines situades a l’entrada principal de l’ajuntament, on han quedat exposats de forma permanent damunt d’unes figures de mida humana guarnides amb els respectius vestits dels capgrossos. Es tracta, tal com va dir el president de l’entitat Capgrossos de Capellades, Toni Illa, d’un petit museu on es podran conservar aquests elements tan importants del patrimoni cultural capelladí. L’alcaldessa, Anna Sánchez, va expressar, durant els parlaments, el suport de l’ajuntament a l’hora de preservar i promoure la cultura del poble.

Els capgrossos centenaris han tornat al lloc on, paradoxalment, van passar els seus pitjors moments. I és que després de diverses peripècies van anar a parar a les golfes de la casa de la vila, on van ser descoberts per casualitat l’any 1981, en un lamentable estat. La història d’aquestes testes tan realistes sempre ha estat envoltada de misteri. El seu origen no està clar però la hipòtesi que cobra més força, defensada per Amadeu Carbó, explica que van ser creats per l’escenògraf barceloní Eusebi Vidal amb el cartró de la casa El Ingenio. El capelladí Pau Romañà va comprar les vuit figures a finals del segle XIX, per tal que participessin a les Festes del Carrer de Capellades. Després d’anys ballant pels carrers capelladins, les testes van quedar oblidades a les golfes de l’ajuntament, on el seu mal estat va anar accentuant-se. Fins que el 1981 van ser redescobertes i se les va restaurar. Però a principis dels anys noranta, i per culpa del seu deteriorament físic, van deixar pràcticament de sortir al carrer.
Malgrat això, però, Capellades no s’ha quedat mai sense capgrossos. Al llarg dels darrers anys s’han construït altres figures representatives de la vida capelladina i la creació, ara fa 10 anys, de l’entitat Capgrossos de Capellades, ha reviscolat tot aquest tipus d’imatgeria festiva del poble, traient-los a ballar orgullosos tant a Capellades com arreu del país. Capgrossos de Capellades al llarg d’aquesta dècada han assolit importants fites com l’organització, l’any 2000, de la I Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya. Aquest any 2007, a banda de la presentació de les produccions resultants del projecte “CENTENARIS” s’apunten una nova fita: la recuperació d’unes figures entranyables que han acompanyat la vida dels capelladins al llarg d’un segle.